Ànec amb naps de Capmany.

 

“Al terme de Capmany, municipi de l'Alt Empordà situat als terraprims de la plana, s'hi conreen uns naps que tenen un gran predicament culinari. A "El quadern gris", Josep Pla escriu haver menjat «Guisat de costelles amb naps de Capmany», exactament a l'hora de dinar del dia 9 d'abril de 1919. La cosa ve de lluny, sembla, i s'estén també —almenys en aquest testimoni planià— per terres del Baix Empordà, ja a principis de segle. A "Notes disperses" torna esmentar els naps de Capmany, aquesta vegada com a acompanyament de l'ànec a la cassola —«una de les últimes reminiscències de la cuina feudal en aquest país»— i a "El que hem menjat" ja en canta directament les lloances: «A l’Empordà en tenim uns, els naps petits i foscos de Capmany, que són realment inoblidables.»”

("Les Receptes del Motel Empordà" d'en Jaume Subirós..)
 
Ànec amb naps de Capmany.

Ingredients:

    1 ànec trossejat

    3/4 kg  de naps negres

    1 ceba

    3  tomàquets
    brou de carn.

    1 manat d'herbes (canyella, llorer, farigola)

    farina

    sal i pebre.

    oli d’oliva verge.

Per la picada:

    el fetge de l’ànec    

    1 grapat d’ametlles torrades.

    2 grans d’all.

    1 carquinyoli.

    un raig  de vi ranci.

Preparació:

Salpebreu i fregiu  l’ànec en una paella i separeu el greix que deixa anar.
Poseu-lo en una cassola amb un raig de conyac i dues fulles de llorer, i el rostiu a foc baix durant una hora i l’aneu remenant de tant, un cop rostit el reserveu en una plata i retireu el greix que ha deixat anar..
En la mateixa cassola hi poseu un raig d’oli  feu el sofregit de ceba i tomàquet.
Hi afegiu l’ànec i el cobriu amb el brou de carn i  el deixeu coure lentament.
Entretant peleu, bulliu, enfarineu i fregiu els naps.

Afegiu-los a la cassola mitja hora abans d’acabar la cocció, juntament amb la picada deixatada amb vi ranci.

Variacions:

Es pot fer amb salsafins en comptes de naps. Els posarem pelats, tallats a trossos i escaldats.
 
Vins: Un Bordeaux, un vi negre de criança de l'Empordà, o un Jean Leon del Penedés.