Crema Catalana.

LA RECEPTA DE LA CREMA

(Lletra  i música: Jaume Arnella)

De la cuina catalana,

de casa o de restaurant,

és evident que la crema

ocupa un lloc important.

És cèlebre i coneguda

fins i tot a l’estranger

on la crema catalana

sempre ha fet un bon paper.

I tothom sap i proclama,

fins internautes amb web,

que no hi ha res com provar-la

el dia de Sant Josep.

Com que Sant Josep s’acosta

i ja el tenim al damunt,

us n’explico la recepta,

poc a poc i punt per punt.

De llet n’hi poses un litre,

que menys és fer-se l’estret,

un tros de pell de llimona

i de canyella un tronquet.

Tot això ho poses al foc

fins que comenci a bullir;

si no et vessa, no et preocupis,

que tampoc no ve d’aquí.

Ho treus del foc, ep! no et cremis!

que reposi uns breus moments,

i mentre estant tu prepares

tots els altres ingredients.

Vuit rovells d’ou és la mida,

que és la millor proporció,

posa dos-cents grams de sucre,

i cinquanta grams de midó.

Barreja els rovells i el sucre

i ho deixates, ben desfet;

i el midó podràs desfer-lo

amb una mica de llet.

En aquest mateix pot que uses,

poc a poc hi vas tirant

la llet que tens escalfada;

mentre ho fas ves remenant.

Després això cal colar-ho,

que per ‘xò hi ha el colador;

es posa al foc i es remena

sempre pel mateix cantó.

Quan veus que es vol espessir,

llavors abaixes el foc

i deixes que continuï

una mica més, però poc.

I ja tens la crema feta,

ja la pots abocar al plat,

ho pots fer amb el plat que vulguis,

però millor si és ovalat.

I si t’agrada cremada,

l’has de deixar refredar;

escampes sucre i el cremes

amb el ferro de cremar.

Te la pots menjar ben sola,

però encara és més excel·lent

amb coca o lioneses,

teules o bunyols de vent.

Ha estat la Maria Rosa

qui la recepta m’ha dat;

jo només hi he posat solfa,

i adéu-siau, que s’ha acabat.

Vi: Airam. Dolç. Espelt viticultors. (13,50 €) 
       Garnatxa de l’Empordà. Castell de Perelada  (14,00 €) 

       Vi de Gel Col.lecció Gewürztraminer, 2010. Dolç. Gramona. (15,80 €)